Edmund Wilson és capaç de llegir rus perfectament, i em sembla que fins i tot l’escriu, encara que amb Nabókov es va cartejar en anglès. I saps què?, quan jo vivia amb els Johnson, Priscilla mai no em va ensenyar cap fragment de la traducció i mai no em va preguntar res de res. Jo també sóc traductora i sé com d’important és tenir l’autor a mà i saber el significat precís de tal i tal paraula, frase o paràgraf. Sempre ho vaig trobar a faltar quan traduïa novel·les de l’anglès.

Monika Zgustova, Les roses de Stalin (Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2016)

Pretenien que els diguera qui m’ho havia donat i a qui li ho havia de donar, i jo vinga a dir que no en sabia res, que no sabia què era allò (i això era veritat), i ells m’ho explicaren, i em digueren que ja havia estat en tal i tal lloc, i jo retrucava que, si tant sabien, per què havien esperat tant a enganxar-me?

Juli Alandes, Trencatenebres (València: Tres i Quatre, 2015)