A l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, les noies de la classe mitjana desdinerada trobaven un mitjà adequat per fer un ràpid aprenentatge. El 1922, quan l’Institut es trasllada al nou estatge del carrer Més Baix de Sant Pere, el nombre d’associades ha augmentat fins a 5.334. En el nou local, que va ser el de la institució fins que la Secció Femenina de la Falange Española se’n va apoderar l’any 1939, s’amplien les seccions, la prosa de propaganda perd el to d’apostolat obrer que encara conservava, i personalitats de la vida cultural barcelonina figuren en la junta tècnica…

Maria Aurèlia Capmany, El feminisme a Catalunya (Barcelona: Nova Terra, 1973), pàg. 81