estrafer v

Definició

1  Imitar, més o menys bé, un altre o quelcom d’un altre.

Estrafà molt bé el caminar del rector del poble.

Sap estrafer el cant del rossinyol.

2  Canviar quelcom d’un mateix a fi de no ésser reconegut, de semblar una altra persona, etc.

Perquè no et coneguin quan truquis, cal que estrafacis la veu.

Etimologia

D’un encreuament dels dos sinònims més antics, es(carnir) i (con)trafer.

Usos

  • I som on som; més val saber-ho i dir-ho
    i assentar els peus en terra i proclamar-nos
    hereus d’un temps de dubtes i renúncies
    en què els sorolls ofeguen les paraules
    i amb molts miralls mig estrafem la vida.

    Miquel Martí i Pol, «Ara mateix», al llibre L’àmbit de tots els àmbits (1980)

Tema de la setmana

En record de Miquel Martí i Pol (1929-2003)