gori-gori m

Definició

(col·loq)  Cant fúnebre dels enterraments; absoltes.

Etimologia

Veu onomatopeica —per abreviació i reduplicació de l’onomatopeia gorg, del llatí gurgus— que estrafà el cant gregorià de les exèquies.

Usos

  • I arribà el clero amb tots els gori-goris,
    tancaren el taüt, i quan el treien,
    ella, mocant-se o gemegant, encara
    li diria al difunt, home de bé,
    que mai no s’apuntà a cap de partit:
    Vicent, coneixement amb la beguda!…

    , El gran foc dels garbons (1958-1967)
  • En aquests últims mesos m’ha tocat assistir a uns quants actes dels que la Mare Església organitza per acomiadament de difunts i consolació dels sobrevivents. Deu ser que la gent de la generació anterior a la meua ja va accelerant la marxa final. Bé, el cas és que he assistit a quatre o cinc misses de difunts, amb les corresponents absoltes i altres gori-goris que el cas reclama. I com que mentre dura el ritual en alguna cosa has d’anar pensant, n’he tret sobre la marxa algunes deduccions interessants.

    «Monarquia i funerals», dins Els sorolls humans (Alzira: Bromera, 1997)

Tema de la setmana

Reduplicacions

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes