argot m

Definició

Tota manera de parla especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua. Especialment, conjunt de mots particulars que adopta un grup social aplegat en si mateix, que vol distingir-se i alhora protegir-se de la resta de la societat.

Etimologia

Del francès argot, d’origen incert, usat primer en el sentit d”agrupació de malfactors’ (1603) i aplicat després al parlar que empraven (1690).

Usos

  •    —Ara se li ha ficat al cap això de l’argot, fan un congrés i diu que si presentem una ponència sobre la influència dels llenguatges marginals serà un èxit, i així les subvencions… Uf!, quina llauna. Què n’haig de fer, jo, de les subvencions? En fi, el cas és que a mi l’argot me la porta fluixa, a mi el que m’agrada és…
       —Sí, sí, ja ho sé què és el que t’agrada. Perdre el temps escoltant vells xarucs, no cal que m’ho diguis… I com és que t’ho hagi encarregat precisament a tu?
       —Oficialment perquè diu que sóc el més adequat per fer el treball de camp.

    Pau Vidal, Aigua bruta (Barcelona: Empúries, 2007), pàg. 19

Tema de la setmana

Mots pescats d’Aigua bruta, de Pau Vidal. L’argot n’és justament un dels protagonistes. 

Enllaços