Definició
1  En la mitologia grega, deessa de les que presidien el cant i la poesia i també les arts i les ciències.
En la poesia antiga sovint s’invocaven les muses en començar qualsevol cant poètic.
2  Inspiració d’un artista; especialment, del poeta. La poesia; sÃmbol de la poesia.
La dama anomenada ‘Llir entre cards’ va ser la musa que va inspirar alguns dels poemes d’Ausià s March.
Sembla que les muses l’han abandonat: ja fa cinc partits que no marca cap gol.
Etimologia
Del llatà musa, i aquest, del grec mousa, mateix significat. Els mots música i museu tenen aquesta mateixa arrel. «Les Muses no són només les cantaires divines, els cors i les danses de les quals entretenen Zeus i la resta dels déus, sinó que presideixen el pensament en totes les seves formes: eloqüència, persuasió, saviesa, història, matemà tiques, astronomia» (Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana).
Usos
Sempre que penso en Maragall recordo que el més important del talent literari no s’entrena, ni depèn de les muses, ni ho soluciona un gran cervell; la importà ncia del que escrivim finalment és proporcional a la nostra humanitat.
Enric Vila, El nostre heroi Josep Pla (Barcelona: A Contravent, 2009), pà g. 49Pensin a més que les necessitats d’un escriptor són més aviat modestes i no comporten gaires molèsties. De fet, ara mateix duc a terme la meva labor en un pis de Barcelona, el lloguer del qual pago religiosament cada mes, però confio que vostès es faran perfectament cà rrec que és una vergonya, una humiliació i una injustÃcia manifestes que un artista es vegi obligat a destorbar o interrompre la comunicació amb les muses per ocupar-se de vulgaritats com pagar el lloguer i altres intendències domèstiques.
Sebastià Alzamora, «L’art no paga» (Avui, 9 de desembre del 2006)
Tema de la setmana
Mites grecs esdevinguts mots corrents (o no tan corrents)Â
