fal·lera f

Definició

Inclinació envers alguna persona o cosa que porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la contínuament, a no saber estar-se de freqüentar-la, etc.

Té una gran fal·lera per la Maria.

Ara li ha agafat la fal·lera d’anar al cine cada dia.

Etimologia

Probablement del llatí fellaria, derivat de fel, fellis, ‘fel’, aplicat inicialment a una malaltia del bestiar deguda a un excés de menjar, d’on la idea de ‘obsessió, idea fixa’.

Usos

  • —Ja ho veus, Ramonet, ja ho veus, es pa que s’hi dóna, a sa mar! Hem vist sa mort a dues passes… i diu que ta mare s’és enllitegada de s’espant. Quina vida! Cada dia desgràcies, misèria… I tu aquesta maleïda fal·lera, que no calles mai: «—Pare, vui èsser pescador com vós… Pare, porteu-me amb vós a sardinals.» Te l’hai de treure, aquesta fal·lera: sents? Vui que aprengus ofici: res de mar. Es dia que t’hi acostus t’hai de llevar sa pell!

    Joaquim Ruyra, «Mànegues marines», dins Pinya de rosa (1920)

Tema de la setmana

Joaquim Ruyra

Enllaços