A la mort del pastor, veient que no se li havia trobat res, tothom va pensar: «A l’ermita ho tindran», i li van demanar els deutes al vostre home; i el vostre home, ara l’un, ara l’altre, tots els ha anat pagant bitllo-bitllo!… Doncs, digueu: què n’ha de pensar, ara, la gent? Si no vos els han donat, d’on els trèieu, els quartos, de bones a primeres?

Víctor Català (Caterina Albert), Solitud (Barcelona: Edicions 62, 1979 [1905])

Van haver d’esperar sis mesos i fer el doble de camí, però entre les dues fires, de la primavera a la tardor, l’estiu havia deixat una bona collita de blat i d’ordi, i les cases de pagès s’havien mig refet de la patacada dels dos anys anteriors. Es posa content quan recorda que en van treure un senyor feix de bitllets, fins a sis mil duros enrasats i bitllo-bitllo per cada bèstia!

Isidor Cònsul, «Ànima de bolero», dins Roc de Quer (Barcelona: Proa, 2009)