floc m

Definició

Porció compacta de neu que cau quan neva; volva.

La neu queia a flocs.

Etimologia

Del llatí floccus, ‘borrall de llana’, que és la seva accepció original. A banda de flocs de llana, també n’hi ha de plomes, cabells, etc.

Usos

  •    —Miri —vaig dir.
       Nevava. Primer van ser uns grumolls minúsculs. En un minut van créixer fins a convertir-se en flocs rodons i grossos. Queien i es diluïen en contacte amb l’aigua. Nevava sobre el mar, i aquest fenomen tan vulgar, tan simple, em produïa un sentiment estrany. La neu imposava silencis, actuava com la batuta d’un director d’orquestra.

    Albert Sánchez Piñol, La pell freda (Barcelona: La Campana, 2002), pàg. 169
  • Els flocs de neu li van semblar estrelles que queien, cansades de sostenir-se inútilment al cel, decebudes de pensar que la seva llum trigava segles a arribar a la nineta dels ulls de les persones estimades.

    Jaume Cabré, Les veus del Pamano (Barcelona: Proa, 2005), pàg. 48

Tema de la setmana

Amb les rebaixes hem venut fins i tot l’originalitat, o sigui que haurem de tornar als tòpics i repassar alguns mots d’actualitat, relacionats (i no podia ser d’una altra manera) amb el fred. O la fred, com diuen al Rosselló, l’Empordà i altres verals

Enllaços

L’escreix

Temes i etiquetes