bagatge m

Definició

1  Allò que porta la persona que va de viatge, d’expedició, especialment un exèrcit o una tropa en marxa.

Un bagatge pesant i voluminós. Viatjàvem sense bagatge.

2  (fig.)  Conjunt de coneixements o mitjans per a fer una cosa.

Encara que no ho sembli, té un ampli bagatge intel·lectual.

Etimologia

Del francès bagage, ‘impedimenta de la tropa’, mot antic propagat a diverses llengües romàniques i no romàniques, possiblement emparentat amb l’anglès bag, ‘sac, bossa’.

Usos

  • Se suposa (que ja és suposar) que els jurats són magisterials i doctes, se’ls concedeix el do de poder escollir enfilats en una tarima. Jo m’he sentit inclinat a baixar de la tarima i a escoltar en comptes de pontificar. Vull dir: mentre llegia apuntava paraules, modalitats i formes col·loquials que augmentaven el meu bagatge, una mica com si algú m’ensenyés de sobte com és de complet i ric el parament de casa nostra.

    Pere Calders, pròleg a Crim de Germania, de Josep Lozano (València: Tres i Quatre, 1980), pàg. 9

Tema de la setmana

Demà farà cent anys del naixement de Pere Calders

Enllaços

Temes i etiquetes