camús -usa adj

Definició

Que té el nas curt i aplanat.

Un gos camús.

Etimologia

D’origen incert, possiblement relacionat amb el llatí camur, ‘corbat, cargolat’, en contacte, al seu torn, amb el cèltic cambos, mateix significat.

Usos

  • Com que s’ha interromput la jugada, van acudint els jugadors, tafaners, a voltar-nos.
       —Això, això! —crida un—. Poseu-ho al diari que així s’avicia la gent i se l’estafa!
       —Què t’emboliques, tu, ara? —li crida un altre—. Aquí som tots obrers sense treball que venim a jugar-nos deu o vint cèntims per a passar la tarda.
       —Per això ens deixa estar la policia, sabeu? A la policia el que li convé és això: que estiguem distrets. Si en lloc de jugar ens juntéssim per a parlar mal del Govern, ja veuríeu com vindria a escampar-nos!
       El cacauer camús i rubicund també hi diu la seva, mentre s’embutxaca un grapat de monedes:
       —Tireu, tireu fotos! Que es vegi bé la misèria d’Espanya!

    Irene Polo, «Què ha de fer l’obrer… parat? Montecarlo, a la plaça de les Glòries Catalanes» (L’Opinió, 14 de juny del 1933), reproduït a La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936) (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 163

Tema de la setmana

Mots trets d’articles d’Irene Polo (Barcelona 1909-Buenos Aires 1942). Avui fa cent anys del seu naixement. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

captarpandemònium