borumballa f

Definició

Llenca fina i generalment enrotllada en espiral que s’obté quan es treballa la fusta amb determinades ferramentes, com ara fent punta a una llapissera amb la maquineta o passant la plana o la garlopa per una peça de fusta amb la finalitat d’allisar-la; encenall.

Hem gastat totes les borumballes per a embalar les figuretes de fang del betlem.

Quan faces punta a les llapisseres, no et deixes totes les borumballes damunt de la taula, ¡carai! Tira-les a la brossa.

Ús i variants

El vocable borumballa —junt amb les seues variants formals barumballa, barrumballa, borrumballa i burumballa— és el que utilitzem la majoria dels valencians. També usem la denominació caragol de fuster. A la zona del Maestrat s’empra la paraula encenall. Cal aclarir que la immensa majoria de valencians donem el nom d’encenalls no sols a les borumballes, sinó a tot allò que es crema amb molta facilitat i que, per consegüent, pot aprofitar per a encendre el foc, com ara palla, branquillons, etc. —Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)

Passatges

  • Una de les meues primeres vocacions ha estat aquesta, la de santer, la de fabricant d’imatges pietoses. Feia olor de pintura, el taller, de vegades, i de vegades semblava ple de borumballa, que també és una olor que m’agrada. Sembla, pel que me’n conten, que no m’estava quiet al taller hores i hores, veient com feien el cap d’un angelet o d’una verge de Lourdes, literalment fascinat per l’habilitat que demostraven els pintors i el mestre.

    Vicent Andrés Estellés, Animal de records (memòries) (Alzira: Bromera, 2013), pàg. 141
  • De les incubadores, els pollets passaven a un galliner menut, arrecerat i càlid, orientat a migjorn i separat de la nau gran de les gallines, amb el terra cobert d’una capa de dos dits de borumballa fina i serradura procedent de la fusteria veïna. Allà creixien, fins que els pollastrets començaven a traure cresta.

    Joan F. Mira, El tramvia groc (Barcelona: Proa, 2013), pàg. 118

Tema de la setmana

Acaba de sortir El valencià de sempre, de l’alcoià Eugeni S. Reig, amic i propagandista de RodaMots. Aquest diccionari és la versió actualitzada i ampliada de Valencià en perill d’extinció, que hem citat sovint per definir i il·lustrar paraules i expressions valencianes. Aquests dies farem un tast d’aquest nou recull veient-ne unes quantes entrades. (El mot d’avui ens el van suggerir Carmen Crespo, de l’Horta Nord, i Rosa Ferrer, de la Safor, quan vam enviar el mot encenall.)

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes