Definició
Etimologia
Del llatí putor, -oris, mateix significat, diferent de pudor, -oris, amb d, que ens ha donat també el mot pudor però en un sentit diferent, el de ‘sentiment de reserva; timidesa, vergonya’ (i de gènere masculí, a diferència de la pudor ‘mala olor’).
Usos
Per fi, ens vam poder encabir en un vagó que feia pudor de pixums i suor de peus. Algú duia un transistor que tocava una cançó cridanera, ho recordo molt bé perquè me l’entaforava dins de l’oïda. Tot entatxonat vaig pujar-hi amb la nena als braços, la Maria volia dur el sarró amb les truites i les octavetes. Jo només patia de pensar què passaria, si el sarró s’obria i s’escampaven els papers. La nena portava la pala i la galledeta i preguntava sense parar, i la mama?
Montserrat Roig, L’òpera quotidiana (Barcelona: Planeta, 1982)Conta la llegenda que, en examinar-se [Gabriel] Ferrater precisament amb Badia i Margarit per obtenir la llicenciatura en Filosofia i Lletres un matí d’hora, la d’havent acabat la missa, diu que en Badia, acomplert l’examen, oral, va comentar: «He examinat en Ferrater. Quina pudor d’alcohol que feia!»; i que en Ferrater, si fa no fa a la mateixa hora, comentava: «M’ha examinat en Badia. I feia una pudor d’hòstia!».
Ramon Barnils, «Gabriel Ferrater» (El Temps, 13 d’abril de 1992)
Tema de la setmana
La setmana passada acabàvem una sèrie de mots tàctils amb amanyagar i un fragment de l’esplèndid poema «Falconeria», de Narcís Comadira, que hem penjat aquí i que comença amb versos flairosos: «Ara sóc un falcó i sobre la mà m’aferro | del meu senyor. Respiro l’aire net del matí | i l’olor del vellut i les martes, la suor dels cavalls, | el fenc petjat, els vapors | que pugen de la terra.» Del tacte passem a l’olfacte, doncs, amb la particularitat que les paraules que veurem aquesta setmana fan referència a flaires no gaire agradables (totes utilitzables en sentit figurat, naturalment, on ens poden ser ben útils).