sometent m

Definició

1  Toc de campanes per assenyalar alarma i mobilitzar el poble per defensar-se o per encalçar malfactors o per afrontar problemes greus; conjunt de persones mobilitzades per aquest toc d’alarma.

2  A partir del segle XVI i fins al 1716, cos de gent armada mobilitzat pel virrei i organitzat per vegueries per perseguir els criminals o defensar-se de l’enemic.

Van cridar el sometent per combatre els bandolers.

Etimologia

[S. XIV]; aglutinat com un sol mot i amb valor adverbial ‘toc de campanes per convocar ciutadans armats a fi de perseguir malfactors o enemics’ [1391], ‘aquests ciutadans o el cos que formen’ [S. XV]; es formà a base de locucions com eixiren so metent ‘van sortir al toc de les campanes (que cridaven aqueixos ciutadans)’, i en l’origen es troba metre so en totes les formes personals del verb (Joan Coromines, Diccionari etimològic manual de la llengua catalana).

Usos

  • Davant la inoperància de l’exèrcit espanyol, van ser els sometents locals els que van prendre la iniciativa en tot un seguit d’accions puntuals que frenaven l’acció dels francesos. El govern i els virreis s’havien negat sempre a la proposta de les institucions de proclamar un sometent general, temorosos de la mobilització popular, però el que ara es produïa era la suma d’un munt de mobilitzacions locals espontànies.

    Josep Fontana, La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (Vic: Eumo, 2014)
  • Davant l’anunci d’una nova pujada del pa, una multitud descontenta assaltà una nit de 1798 el pastim i les cases dels concessionaris del pa. L’endemà, un grup va penetrar a la catedral i tocà a sometent. L’anomenat rebombori del pa va aconseguir els seus objectius, però la repressió fou molt dura; entre execucions i altres mesures, els batalls de les campanes de la catedral van ser enretirats.

    Alfred Bosch i Josep Melero, Ruta de les llibertats: passejades per la Barcelona èpica (Ajuntament de Barcelona, 2007)

Tema de la setmana

Etimologies curioses tretes del Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, de Joan Coromines (Fundació Pere Coromines i Ara Llibres, 2016)

Enllaços