tarongeta f

Definició

Massa de magre de porc capolat i pastat amb ou batut, pa arremullat amb llet, jolivert, pinyons, escorfa de llima ratllada, canella, sal i, si cal per a fer-ho una mica més compacte, pa ratllat (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre, pàg. 740). Se’n diuen tarongetes perquè tenen, aproximadament, la forma i la grandària d’una taronja petita. És una paraula usada sobretot al migjorn valencià.

També: facedura, pilota

Etimologia

Diminutiu de taronja, fruit del taronger, de l’àrab tųrųnǧa, mateix significat, d’origen indopèrsic.

Usos

  • Passen bones festes,
    festes de Nadal;
    bones tarongetes
    i un conill ben gran.

    Cançó alcoiana de primeries del segle XX arreplegada per Josep Garcia Llopis a Revoltim (1983)
  • Aquests descendents de moriscs eren plens d’esperits que es dedicaren a trencar llumins per fer creus damunt la sang fresca dels conills i dels pollastres perquè havia de quallar abans de ser menjada. Dins la paella, la fregien amb ceba o pastaven la sang espessa en les tarongetes o pilotes de l’olla.

    Joan-Carles Martí i Casanova, El països del tallamar (Palma: Documenta Balear, 2013)

Tema de la setmana

Mots nadalencs per anar calfant l’ambient

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes