bardissa f

Definició

1  Formació vegetal, sovint espessa i impenetrable, constituïda especialment per lianes i per arbusts espinosos de fulla caduca entre els quals dominen l’esbarzer, l’aranyoner i l’arç blanc.

2  Tanca feta d’esbarzers, d’arços, etc.

Per entrar a l’hort, vaig haver de saltar la bardissa.

Algunes frases fetes balears amb bardissa, segons el DCVB: anar-se’n tot per ses bardisses: perdre’s els diners en despeses inútils; no tenir bardissa: esser molt agosarat, no aturar-se per cap dificultat; botar totes ses bardisses: anar envant arregussant tots els obstacles; estar més maleit que una bardissa: estar molt irritat.

Etimologia

De barda, segurament d’un preromà barda, ‘clos, material per a reforçar tancats, especialment bardisses, branques’; en meteorologia és una ‘barrera de núvols’.

Usos

  • Ocell d’hivern, la merla;
    un cor negre que bat
    dins de la gàbia oberta
    de les bardisses seques.
    Amor perdut que salta
    al cap de l’ham del vent
    perquè cerca una absència de
    fulles, dibuixant
    amb xiulaments de perles
    el perfil verd d’un arbre
    que guarda dins la ment.

    Jordi-Pere Cerdà, «Merla», dins Ocells per a Cristòfor (Obra poètica, 1966)
  • La teva clau obre tots els silencis.
    Què se n’ha fet dels portals,
    dels cafès del captard color de sèpia?
    L’última carta acompleix el no-res
    i es van perdent les hores, traïment
    volgut dels dies que ara neixen
    com una aspra bardissa, com un riu,
    entre nosaltres.
    Creix a les cantonades l’ombra suau de l’oblit.

    Margalida Pons, «La teva clau obre tots els silencis…», dins Sis bronzes grisos d’alba (Barcelona: Edicions 62, 1986)

Tema de la setmana

A la revessa de la setmana passada apreníem que aquest mot forma part de l’àmplia família que prové del llatí vĕrtĕre, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’, d’on ve també vers: aquesta setmana farem rodolar uns quants mots miscel·lanis trets justament de versos.

Enllaços

Temes i etiquetes