Definició
En abundància, en gran quantitat.
I va anar el vi a bondó, i el sarau i la tabola fins més avant de la mitjanit.
En aquesta zona hi ha margallons a bondó.
«Tenim les dites: A l’agost, most, i pel setembre figues a bondó. A l’Ascensió, cireretes a bondó. Si vols collir a bondó, per Sant Joan fes un bon llauró» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre, Alzira: Bromera, 2015).
Etimologia
D’una falsa divisió de l’abundor, d’abundar, del llatí abundare, mateix significat, derivat d’unda, ‘ona’.
Usos
—Pensa allò que vulgues, però és molt poètic això del naixement del Jesuset —féu ella.
Enric Valor, Enllà de l’horitzó (València: Tàndem, 1991)
—Ai, el pes de la tradició literària! —vaig comentar per fer-la distraure’s i desbatejar una mica—. Ara queda poc, mamà; en acabar-se la guerra, tindreu misses i commemoracions a bondó.
Ella va concedir-me:
—Una cosa és Jesucrist, i una de ben altra els seus partidaris.Al contrari que la música o, sobretot, la gran literatura russa de la segona meitat del segle XIX, la pintura d’aquell país no va ser tan apreciada a la resta d’Europa en el seu moment, potser perquè llavors no disposava dels mateixos mitjans de difusió, i més endavant, els processos històrics no van treballar, precisament, a favor seu. La història, ja se sap, pot ser molt injusta, i en aquest cas ho va ser a bondó. Injusta i desgraciada.
Enric Sòria, «Imatges vives» (Quadern d’El País, edició de València, 19 de maig del 2005)
Tema de la setmana
Locucions amb mots únics