Definició
Persona desnerida, esprimatxada, d’aspecte ridícul o faceciós.
Tu, mico filós, aparta’t i deixa’m passar!
És un mico filós, es queixa de tot i més aviat fa pena.
Etimologia de mico
Del castellà mico, i aquest, probablement del carib miko o meku, mateix significat.
Usos
La Geni somia que és el seu aniversari. S’ha posat un vestit nou i tanca els ulls abans d’obrir la porta del menjador. Sap que l’hi espera un pastís amb espelmes i tots els seus amics. Però a dins només hi veu un mico tocant una cançó trista amb el violí. El mico li recorda algú que de vegades no li agrada…
Mercè Ubach, Com tres i dos fan cinc (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2017), amb dibuixos de Maria Palet
—Toca el dos, mico filós! Encara que no siguem ni quatre gats, no t’hi vull, a la meva festa…
—Jo només sé tocar el violí, maca… —diu el mico, que s’asseu tranquil·lament en un coixí de ratlles.
—Mèu, mèu! —miola i protesta el coixí, que resulta que és un gat, adormit i tigrat.
Tema de la setmana
Paraules i expressions tretes de la col·lecció «Genial!» de contes lingüístics per a infants, de Mercè Ubach
