Definició
Etimologia
De gerra, de l’àrab gárra, mateix significat, amb la variant antiga jarra, pronunciacions diferents de l’àrab vulgar hispànic per causes locals i socials.
Usos
No em vaig fixar en el gerro que tenia damunt la tauleta fins al dia que vaig ajudar la mare a canviar-li els llençols. La mare va aconsellar-me que no el toqués. «Un gerro amb tapa?», vaig fer. «És el tiet», va mussitar. «Però no em vas dir que se l’emportarien els àngels?»
Miracle Sala, «La dent», dins La força de les paraules (Valls: Cossetània, 2017), pàg. 88—Tranquil, amic, què t’han fet?
Pau Faner, El mal de la guerra (Barcelona: Proa, 2013)
—Que potser ets el capellà?
Marc Roses va buscar el gerro de l’aigua i va provar de fer-lo beure. El pres va fer un salt enrere, tot i que semblava que no tindria tanta força, i es protegia la boca amb les mans.
—No, no! Més aigua no.
Tema de la setmana
Què tenen els noms acabats en o àtona que no ens acaben de fer el pes? Doncs que sovint s’assemblen molt al castellà i ens fan pensar que els hem importat. Però no sempre és així, n’hi ha de ben legítims i ufanosos, com els que veurem aquesta setmana.