sabedor -a adj

Definició

Que està assabentat d’alguna cosa.

fer sabedor Fer conèixer, donar notícia.

Si passa alguna cosa, fes-me’n sabedor.

Usos

  • Cal dir que, de 1978 ençà, la llengua catalana ha viscut una transformació —cap metamorfosi!— molt gran, gràcies en part als mitjans de comunicació, i que, per tant, una sèrie de cultismes i formes gramaticals que quinze anys enrere, deu fins i tot, podien passar per acceptables i de bon gust, ara ens semblarien d’una pedanteria ridícula i —sobretot si pensem un cop més en l’alemany de Kafka— fruit d’unes ganes inexplicables de fer veure que un va néixer parlant el català de Verdaguer, o sabedor dels secrets més entortolligats de la nostra llengua.

    Jordi Llovet, pròleg a La metamorfosi, de Franz Kafka (Barcelona: Proa, 2009), pàg. 46
  • Em vaig apropar al catedràtic.
       —Senyor professor.
       —Senyor?
       —Uns ultradretans tenen el projecte de matar-vos.
       Vam anar Rue Michelet amunt fins a casa seua i el vaig fer sabedor de tot.

    Joan-Daniel Bezsonoff, La presonera d’Alger (Barcelona: Empúries, 2002), pàg. 45

Tema de la setmana

Us fem sabedors que avui, 4/4, enviem el mot que fa 4.444 dels que hem fet rodar a RodaMots en vint anys i escaig.