Definició
Al moment que, així que.
Tan bon punt va arribar, vam començar a dinar.
T’agrairé que tan bon punt el vegis entrar, m’avisis.
També: bon punt
Bon punt s’acosta a la tanca, el gos comença a bordar.
Etimologia de punt
Del llatí punctum, ‘punxada; punt, pic’, derivat de pŭngĕre, ‘punxar’. Més mots de la mateixa família són punyir, puntelló, apuntalar, puntual, punyent i punxar.
Usos
—Tot plegat era ben temerari, senyor Carasso. La gent amb una mica de seny fuig de la guerra, no s’hi acosta pas…
Ferran Sáez Mateu, Vides improbables. Una història dels heterodoxos catalans (Barcelona: Acontravent, 2010), pàg. 70
—La gent amb una mica de seny, potser sí. Però la gent ambiciosa de debò, els grans voltors que saben ensumar els guanys fàcils enmig de la misèria aliena, aquests, amic meu, s’acosten a la batussa tan bon punt senten els primers trets. Els quartets són llaminers…La jove llança una mirada enyoradissa a través de la finestra. Li demana si pot fumar. Anna capeix que, amb l’estímul de la cigarreta, vindrà alguna confidència. I l’espera. Però no per xafardejar, ni de bon tros: és que s’adona que la xica ho necessita. Li acosta un cendrer i ella encén la cigarreta i, tan bon punt ho fa, inicia una nova contarella sobre la seua vida i la seua terra.
Àngels Moreno, «Guinda» (suplement Quadern d’El País, València, 25 de novembre del 2004)
Tema de la setmana
Locucions amb bo, bona