som -a adj

Definició

De poca fondària; superficial.

Un pou som és un pou poc fondo.

Passava el gual on l’aigua era més soma.

«Que les té somes!»: es diu d’algú que plora amb molta facilitat; es refereix a les llàgrimes (Empordà) (DCVB).

Etimologia

Del llatí summus, superlatiu de superus, ‘alt’, que conserva el sentit d’‘el més alt; cim‘ en topònims, i passà a ‘cim emergent sota l’aigua’, d’on ‘aigua de poca fondària’.

Usos

  • Camina que caminaràs vaig baixar i vaig pujar muntanyes, vaig travessar dos rius d’aigua soma i tot d’una, damunt d’una estesa de boira baixa, vaig veure, de banda a banda del cel, un arc iris d’un traç tan perfecte i d’uns colors tan esclatants i tan ben destriats que no vaig tenir més remei que encantar-me a contemplar-lo.

    Mercè Rodoreda, «Viatge al poble de l’arc iris», dins Viatges i flors (Barcelona: Edicions 62, 1980), pàg. 59
  • Solitari de fons durs,
    treus el cap en aigües somes
    algun cop —res d’axiomes!—;
    a la cua et fas un nus
    quan desisteixes, conclús,
    de prendre el sol a la platja
    bo i cedint a l’abordatge
    de sondejar els pensaments
    dels banyistes inclements,
    ans de reprendre el viatge.

    Carles Riera, «Peix xovato», dins Història natural (Barcelona: Claret, 2019), pàg. 195

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors reproduïts al llibre de RodaMots Els mots (t)robats. El d’avui és de Joan Bosch, d’Elna (Rosselló), que arran de la tramesa del mot guaret ens deia: «A Elna, quan llaurem amb poc de guaret [a poca fondària] diem que llaurem som».

Enllaços

Temes i etiquetes