Ingenus com som, ens pensem que el món avança cap al progrés, la revolució feminista i la millora social. No pot ser d’altra manera, oi? Però ves per on l’explotació laboral, les bosses de plàstic a la mar i la ignorància crua a les xacres socials diuen el contrari. Si la globalització ha portat la societat de consum a fer-se més salvatge i els governs menys demòcrates, també fa augmentar la desigualtat del combat lingüístic, perquè la varietat no li convé. Com més monocultiu més volum de negoci.

Pau Vidal, «Monolingua i venceràs», dins Corregir mata (Barcelona: Viena, 2020), pàg. 83

De totes les virtuts que aplega el guanyador del Premi Documenta 2018, deia, la més destacada, ves per on, al llibre no hi surt. La trobareu en tot el seu esplendor al perfil de Twitter, on es permet el luxe de saltar-se la normativa lingüística sempre que li ve de gust: variants morfològiques com ‘no t’hai vist’ o ‘faic’, termes dialectals no estàndards com ‘allavòrens’, ‘prouta’ i ‘aixins’, barbarismes detonants com ‘cutre’, grafies paròdiques com ‘xutlo’ o pronúncies col·loquials anormatives com ‘prèmit’ o ‘per favort’. Un registre volgudament informal, més pròxim a l’oralitat que no a l’escriptura. Que de fet ja és això, Twitter. Aixòs, per ser més precisos.

Pau Vidal, «Aixòs és aixins», dins Corregir mata, pàg. 212