arraïmar-se v

Definició

Aplegar-se formant com un raïm.

Els amotinats s’arraïmaven davant la casa.

Els badocs tenen una tendència funesta a arraïmar-se.

Etimologia

De raïm, del llatí vulgar racimus, variant de racemus, ‘gotim’.

Usos

  • —Ja el tenim aquí.
       Obès i cordial, el senyor Comes assenyalà el tramvia amb un cop de cap. Venia ple i la gent s’arraïmava als estreps. Com sempre, el senyor Comes fou el primer a pujar. Era una especialitat seva: s’obria camí amb els colzes, amb el ventre, amb un somriure infantil, i ningú no protestava.

    Mercè Rodoreda, «Començament», dins Vint-i-dos contes (1958)
  • —Ara, quan arribarem al ministeri —ens deia mentre transitàvem carregats pels carrers buits de la Barcelona alta— la senyoreta Tal —era la seva coneguda— farà que ens donin un passaport.
       Al carrer de Muntaner, de senyoreta Tal, res de res. En lloc seu, una gentada silenciosa, voltada de maletes i amb la mirada curulla d’ansietat, s’arraïmava prop dels costats dels autobusos tancats amb l’ombrívola tossuderia dels eixams d’abelles. De les portes del ministeri sortien els arxius a tot córrer en direcció dels camions, i deixaven rere seu uns rastells de quartilles caigudes que ningú no es molestava a recollir.

    Teresa Juvé, L’aiguamort a la ciutat: memòria d’exili (El Prat de Llobregat: Rúbrica, 2005)

Tema de la setmana

Primer fou l’ou, i després la gallina, o a l’inrevés, i després ens mengem l’ou i la gallina i dels aliments en fem verbs: aquesta setmana en menjarem uns quants. 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

carabassejarsalpebrar