Definició
Etimologia
De badoc, de badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar bataculum, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb bataculare, ‘badallar’.
Usos
De badoqueig n’hi haurà mentre el món sigui món. La gent que badoqueja s’oblida del piset, de l’oficina, de l’obrador, dels problemes de família, de la mecanització dels treballs. Són com pobres bestioles d’un jardí zoològic deixades anar en un jardí pur i simple. Tenen un aire babau, atònitament satisfet. La gent no està avesada a la llibertat: cal ésser-los indulgent. Els badocs caminen sense gràcia, donen una importància exagerada a coses fútils, tenen una tendència funesta a arraïmar-se: sembla que el veritable ideal d’un badoc sigui d’esdevenir comparsa d’un altre badoc. Potser és que fins en el badoqueig la iniciativa pertoca a una petita aristocràcia.
Josep Carner, «Badoquejar», dins Les bonhomies (1924)
Tema de la setmana
Dijous farà cinquanta anys que Josep Carner morí a Brussel·les. Aquesta setmana el recordem amb alguns mots i passatges trets de la seva obra.