Definició
Persona que es dedica a comprar i vendre ous.
Els ouaires de la plaça de la Llibertat de vegades tenien ous d’estruç i tot.
També: ouataire
Per extensió, persona a qui li agraden els ous.
Etimologia
De ou (del llatí ovum, mateix significat) amb el sufix -aire, del llatí -ator, que significa ‘professional de’, com ara en drapaire o terrissaire.
Usos
Els catalans arrosseguem mil anys d’existència sense que la falta d’una truita oficial ens hagi impedit arribar a les aclaparadores quotes de decadència que ostentem actualment. El raonament dels nostres patriotes ouaires salta als ulls: si hi ha una truita a la francesa i hi ha gent que anomena truita a l’espanyola la truita de patates, ¿com pot ser que no hi hagi una truita a la catalana? Es deuen pensar que les nostres senyes d’identitat necessiten una truita amb denominació d’origen com les caderneres l’aire que respiren.
Quim Monzó, «Ves quins ous», dins El tema del tema (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 74Així, parafrasejant Voltaire, podríem proposar: «Una erra i cinc vocals, / en català, fan el meu nom, / i prou que provo, als meus locals, / de vendre el futur colom». La solució: l’ouaire.
Màrius Serra, «Progenitura noucentista» (Avui, 26 de gener del 1995)
Tema de la setmana
Mots amb més vocals que consonants. El d’avui no només és un 86% vocàlic, sinó que és un mot pentavocàlic (en català en tenim unes quantes dotzenes, ves que no els dediquem una setmana un altre dia).
Jo en dic “ouer”… però sembla que aquest mot no existeix…
Al Maestrat hi havia l’ovater, que recorria els masos per comprar ous o baratar-los per atifells diversos