ouaire m i f

Definició

Persona que es dedica a comprar i vendre ous.

Els ouaires de la plaça de la Llibertat de vegades tenien ous d’estruç i tot.

També: ouataire

Per extensió, persona a qui li agraden els ous.

Etimologia

De ou (del llatí ovum, mateix significat) amb el sufix -aire, del llatí -ator, que significa ‘professional de’, com ara en drapaire o terrissaire.

Usos

  • Els catalans arrosseguem mil anys d’existència sense que la falta d’una truita oficial ens hagi impedit arribar a les aclaparadores quotes de decadència que ostentem actualment. El raonament dels nostres patriotes ouaires salta als ulls: si hi ha una truita a la francesa i hi ha gent que anomena truita a l’espanyola la truita de patates, ¿com pot ser que no hi hagi una truita a la catalana? Es deuen pensar que les nostres senyes d’identitat necessiten una truita amb denominació d’origen com les caderneres l’aire que respiren.

    Quim Monzó, «Ves quins ous», dins El tema del tema (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 74
  • Així, parafrasejant Voltaire, podríem proposar: «Una erra i cinc vocals, / en català, fan el meu nom, / i prou que provo, als meus locals, / de vendre el futur colom». La solució: l’ouaire.

    Màrius Serra, «Progenitura noucentista» (Avui, 26 de gener del 1995)

Tema de la setmana

Mots amb més vocals que consonants. El d’avui no només és un 86% vocàlic, sinó que és un mot pentavocàlic (en català en tenim unes quantes dotzenes, ves que no els dediquem una setmana un altre dia).

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “ouaire”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

aiguaneumanaire