Definició
Persona que es dedica a comprar i vendre ous.
Els ouaires de la plaça de la Llibertat de vegades tenien ous d’estruç i tot.
També: ouataire
Per extensió, persona a qui li agraden els ous.
Etimologia
De ou (del llatà ovum, mateix significat) amb el sufix -aire, del llatà -ator, que significa ‘professional de’, com ara en drapaire o terrissaire.
Usos
Els catalans arrosseguem mil anys d’existència sense que la falta d’una truita oficial ens hagi impedit arribar a les aclaparadores quotes de decadència que ostentem actualment. El raonament dels nostres patriotes ouaires salta als ulls: si hi ha una truita a la francesa i hi ha gent que anomena truita a l’espanyola la truita de patates, ¿com pot ser que no hi hagi una truita a la catalana? Es deuen pensar que les nostres senyes d’identitat necessiten una truita amb denominació d’origen com les caderneres l’aire que respiren.
Quim Monzó, «Ves quins ous», dins El tema del tema (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pà g. 74AixÃ, parafrasejant Voltaire, podrÃem proposar: «Una erra i cinc vocals, / en català , fan el meu nom, / i prou que provo, als meus locals, / de vendre el futur colom». La solució: l’ouaire.
Mà rius Serra, «Progenitura noucentista» (Avui, 26 de gener del 1995)
Tema de la setmana
Ovomots o mots amb ous
Jo en dic “ouer”… però sembla que aquest mot no existeix…
Al Maestrat hi havia l’ovater, que recorria els masos per comprar ous o baratar-los per atifells diversos