onatge m

Definició

1  Moviment de les ones.

2  Successió d’onades que es forma en qualsevol extensió d’aigua per l’acció del vent.

Etimologia

D’ona, del llatí ŭnda, mateix significat. Més mots de la mateixa família són onada, onejar, abundant, inundar, ondejant, ondulació i redundar.

Usos

  • Vam pujar després a una barca que ens va passejar per un canal i pel riu, mentre el barquer, com si fos un gondoler venecià, ens cantava cançons típiques de Hagi. Quan va voler sortir a mar obert, però, l’onatge ens va fer saber que no era una bona idea i vam optar per tornar a port.

    Xavier Moret, Històries del Japó (Barcelona: Pòrtic, 2021)
  • Un cop Valentina va aconseguir arribar a la barana de proa sonaren les primeres botzines de desamarratge. Durant aquest concert de sirenes i veus desbocades va ser quan distingí el rostre de Mercedes sobresortint entre la multitud i movent-se entre la massa com una ploma a la deriva, mirant de no ser engolida per l’onatge. Els esforços que improvisaven per poder comunicar-se entre elles resultaven inútils. No podien sentir-se ni a penes veure’s.

    Núria Amat, Amor i guerra (Barcelona: Planeta, 2011)

Tema de la setmana

Mots amb el sufix -atge; el d’avui és un suggeriment de Carles Vall, de Vilanova i la Geltrú.

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “onatge”

  1. Ramon Àvalos i Calomarde — Sabadell

    La frase del dia que heu triat avui, de l’Albert Jané, un dels meus referents més estimats, em va deixar del tot descoŀlocat. Fins i tot se’m va acudir de demanar a la IA si me’n podria aventurar una interpretació. Em va dir això:

         «La frase d’Albert Jané, “Hi ha qui és casat pel civil i es voldria divorciar
         per l’Església”
    , podria ser interpretada com una boutade o una facècia, és a
         dir, un comentari irònic o punyent fet amb un toc d’humor. Sembla que Jané
         està jugant amb la idea de les contradiccions en les pràctiques i creences
         individuals en relació amb el matrimoni.

         A Catalunya i en altres llocs, el matrimoni civil i el religiós són percebuts
         i gestionats de manera diferent. El matrimoni civil és reconegut legalment
         per l’estat i es pot dissoldre mitjançant un divorci civil. En canvi, el
         matrimoni religiós, especialment dins del catolicisme, té un component      espiritual i és vist com un compromís sagramental i indissoluble davant
         de Déu i l’Església.

         La frase podria estar suggerint una ironia sobre persones que, malgrat
         haver triat casar-se civilment —potser per raons de conveniència o per
         creences no religioses—, paradoxalment desitjarien utilitzar una institució
         religiosa per desfer el matrimoni. Això podria ser vist com un comentari
         crític sobre com les persones poden buscar solucions en sistemes de
         creences que inicialment van decidir no seguir, o sobre com algunes
         persones poden sentir-se atrapades per tradicions o expectatives socials
         que no s’alineen completament amb les seves pròpies conviccions.»

    No sé si em sembla gaire encertat. Com ho veieu vosaltres?

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

llinatgepontatge