òmnibus m

Definició

Carruatge públic destinat a portar un nombre relativament gran de passatgers.

Avis murris porten els nuvis a Gràcia amb òmnibus gratis i l’àvia sua.

Etimologia

Del llatí omnibus, datiu plural d’omnis, ‘tot’, pròpiament ‘(carruatge) per a tots’. Segons recull la Viquipèdia, el primer servei amb aquest vehicle va aparèixer a Nantes el 1826. La línia començava a l’espai de Comerç, just al davant de la botiga de barrets de M. Omnès, que mostrava l’eslògan Omnès Omnibus («Omnès per a tots») al rètol del negoci. Els usuaris del servei, doncs, es van habituar a dir «Vaig a agafar l’òmnibus».

Usos

  • Quan torna al carrer, la solitud poblada li entela el cor. La placa indicadora d’un òmnibus li recorda una adreça familiar, i corre per atrapar el vehicle.

    Pere Calders, «El desert», dins Cròniques de la veritat oculta (1955)
  • Sentir al carrer el sotragueig de l’òmnibus,
    i veure que no era cert
    tot allò que ja havia conegut de despert,
    trobar un altre infant que tenia la seva cara,
    no saber a qui cridar pel nom del pare o la mare,
    ni saber com mirar aquell món indistint
    el confonia més que el pitjor laberint.

    Melcion Mateu, «Confusió», dins Ningú, petit (Barcelona: Edicions 62/Empúries, 2002), pàg. 30

Tema de la setmana

Mots llatins

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “òmnibus”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

quídamelàstics