Hom abusa del llenguatge. Per això ningú no s’entén. Hom diu que tot és terrible i no saben què és «terrible»: no és possible continuar per aquest camí. La bola del món és una olla de grills, cecs i satisfets d’estar dins la foscor humida i llefiscosa d’aquesta olla.

, El canvi: des de l’Eixample (Barcelona: Empúries, 1998)

Només la CNT quedava fora del consens. La CNT era, en aquells moments, una immensa olla de grills. Dins la CNT hi volien tenir un lloc els supervivents del vell anarcosindicalisme català; els renascuts homes d’acció que pretenien dur a terme, com ja havia passat durant la Segona República, una actuació revolucionària, de caràcter anarquista, utilitzant la plataforma sindical; els grups contraculturals que pul·lulaven per Barcelona i que l’estiu del 1977 havien organitzat, amb un gran èxit, unes Jornades Llibertàries al Park Güell de Barcelona. Els líders de l’exili miraven amb recel tots aquests moviments, i tractaven d’influir-hi.

Temps indòcils (Manresa/Barcelona: Angle, 2007), pàg. 237