Escric només perquè és el que sé fer.
També sé fer l’amor i beure vi,
però l’amor i el vi em donen ois.

No sé per què ni per a qui escric.

¿Sabrà escoltar algú, entre aquests mots,
els passos greus, cantelluts, de la mort?

Vicent Andrés Estellés, Les acaballes de Catul, IX (1964)

No vulgueu saber com agradaven, llavors, les algues: i això que, de primer, la gent les rebutjava amb uns ois de no dir. Però després, arrebossades amb farina fins que en va quedar, i torradetes quan ja ni farina hi va haver, les algues eren fins i tot més apreciades que el peix…

Maria Antònia Oliver, El vaixell d’Iràs i no Tornaràs (Barcelona: Laia, 1976)