Tota la història de la literatura és (salvant algun esporàdic Robinson Crusoe de les lletres) precisament això: primer llegir, després escriure. Qui no accepte de bona gana que li han arribat, directes o indirectes, totes les influències del món, i que sense el deute universal no seria res, o és un ignorant o l’estupidesa li obnubila el cervell.

Joan F. Mira, «Liquidació de deutes», dins Una biblioteca en el desert (Alzira: Bromera, 2009)

Com un dia, quan feia poques setmanes que jo havia tornat d’aquella llarga estada americana, que comentava petites coses bones que hi havia trobat, i Maria Aurèlia Capmany, al bar de l’hotel Reina Victòria de València, em digué que no en volia sentir ni parlar, que ella era visceralment antiamericana. Visceralment, aquesta és la falsa paraula: hem estat ideològicament antiamericans per una qüestió de concepte i de principis, no de vísceres. Però el resultat és el mateix: com si algun budell ens obnubilara l’ús raonable de la vista i del cervell.

Joan F. Mira, «Sobre els antiamericans» (El Temps, octubre del 2001)