Definició
Proverbi llatí atribuït a Plini el Vell (23-79 dC) a propòsit de la seva explicació de la vida de l’artista Apel·les de Colofó, el més important dels pintors grecs clàssics, en el sentit que aquell artista no deixava passar cap dia sense dibuixar, encara que fos una sola línia. L’expressió ens ha arribat amb la variant nulla dies sine littera, que en seria l’aplicació a la literatura.
Usos
Haver-me de desplaçar a l’estudi per pintar, hi tinc una mitja hora de metro, és un handicap, però alhora em va bé per sortir de l’enfarfec mental a què m’aboca tot un dia excessivament reclòs i domèstic. Nulla dies sine linea, tenia per divisa el gran pintor grec Apel·les, amic i retratista oficial d’Alexandre Magne. I és que en el món de l’art només l’exercici pràctic i constant porta a algun resultat. Matisse també ho diu en els seus escrits, i ho practicà fins al darrer dia de la seva vida.
Joaquim Pijoan, Diari del pintor JP (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007), pàg. lxiiiDe jove, a la universitat, [el meu pare] havia assistit a classes del senyor Balari i Jovany, considerable personatge oblidat, i n’havia après l’hàbit i la tècnica d’escriure fitxes lexicals i estilístiques —d’ell em va transmetre el nulla dies sine linea, aplicat a les cèdules lingüístiques, que tota la vida ha estat per mi una consigna i, per dir-ho així, una recepta filològica.
Joan Coromines a Josep Pla, dins Homenots. Segona sèrie (Barcelona: Destino, 1970), pàg. cclix
Tema de la setmana
Nulla dies sine verbo: expressions llatines tretes de 100 llatinismes més vius que mai, de Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals (Valls: Cossetània, 2014)