Definició
Expressió llatina que significa ‘si vols la pau, prepara la guerra’; s’interpreta en el sentit que la presència de les armes pot garantir, precisament, el manteniment de la pau.
Origen de l’expressió
Es tracta d’una sentència adaptada d’un passatge de l’escriptor romà especialista en temàtica militar Flavi Vegeci Renat (segle IV dC), procedent de la seva obra Epitoma rei militaris (llibre III, prefaci): «qui desiderat pacem, praeparet bellum» (‘qui desitgi la pau, que es prepari per a la guerra’).
Usos
Més tard m’impressionà molt una estampa que vaig veure en un aparador del Portal de l’Àngel en què es representava els grans conqueridors Alexandre, Cèsar i Napoleó avançant orgullosament entre dues rengleres de cadàvers de soldats. Aquella visió l’he tinguda sempre present i la història i les experiències de les dues guerres mundials i la de la guerra civil espanyola m’han fet reflexionar molt. El famós lema «Si vis pacem para bellum» em va semblar, com l’«honor militar», una enredada per justificar determinades polítiques o un esperit de domini, com el jurament de la bandera, en què es prometia estar disposat a morir pel rei i per la pàtria.
Pere Bosch-Gimpera, Memòries (Barcelona: Edicions 62, 1980), pàg. lxxxixL’atletisme cristià és constant i forma part del ritme vital, tant en l’individu com en la societat. Es poden guarir els símptomes, però la lluita rebrota. En aquest sentit, cal seguir l’adagi: «Si vis pacem, para bellum». Qui no vol lluitar està destinat a ser esclau de les passions. Ens hem de guanyar la llibertat i només qui se la mereix és lliure.
Josep Torras i Bages, Obres completes, vol. V (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988), pàg. dxxvii
Tema de la setmana
Expressions llatines tretes de 100 llatinismes més vius que mai, de Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals (Valls: Cossetània, 2014)