Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals
Nulla dies sine linea (‘cap dia sense una línia’) és un proverbi llatí atribuït a Plini el Vell (23-79 dC) a propòsit de la seva explicació de la vida de l’artista Apel·les de Colofó, el més important dels pintors grecs clàssics, en el sentit que aquell artista no deixava passar cap dia sense dibuixar, encara que fos una sola línia. L’expressió ens ha arribat amb la variant nulla dies sine littera, que en seria l’aplicació a la literatura. Encara que les dues disciplines artístiques són prou diferenciades, en totes dues convindria el treball regular, constant, a fi que, com diríem ara, la inspiració pogués trobar l’artista treballant. Pel que fa a la distància entre pintura i literatura, depèn, és clar, de la mirada que s’hi projecti. Una frase llatina d’Horaci, molt coneguda, ut pictura poesis (‘com la pintura, així és la poesia’), utilitzada en l’àmbit de la teoria de l’art i en el de la literatura, connecta estretament les dues arts. Horaci va formular aquesta popular sentència a la seva Art Poètica basant-se en el concepte de mimesi o imitació de la natura com a finalitat general de l’art.
Un del problemes més freqüents que es troben els aprenents de noves llengües és conèixer el gènere dels mots. Així, per exemple, no seria estrany sentir un parlant de francès que diu una cotxe, pel fet que en la seva llengua es diu la voiture, entre molts altres possibles exemples. Com és sabut, el gènere gramatical (masculí o femení) és arbitrari, sobretot en aquells termes que designen entitats asexuades. En les llengües clàssiques, el gènere neutre acostumava a resoldre aquest dilema a l’hora d’atorgar un gènere concret a un objecte inanimat, tot i que no sempre les entitats inanimades eren neutres. En la locució llatina de què parlem, observem que el mot dies (‘dia’) s’acompanya de l’adjectiu femení nulla (‘cap’), la qual cosa ens fa concloure que es tracta d’un substantiu femení. Ara bé, resulta que aquesta paraula, que en català i castellà és inequívocament masculina, en llatí podia ser tant femenina com masculina, tot i que era sempre femenina quan apareixia personificada i Dies designava la divinitat del Dia.
Més enllà de les arts, de la pintura i de la literatura i de la seva controvertida distància, el sentit actual de nulla dies sine linea és molt més ampli i es pot aplicar a qualsevol activitat, en les quals cal perseverar (‘no es pot perdre cap dia’, podríem dir). Tornant a la llatinitat clàssica, l’aprofitament dels dies ens remet a una altra coneguda frase llatina; Suetoni va deixar escrit que l’emperador Tit Flavi Vespasià havia pronunciat, al final d’una jornada en la qual, contra el seu hàbit benefactor, no havia pogut fer cap favor a cap de les persones que l’havien visitat: amici, diem perdidi (‘amics, he perdut el dia’).
Extra
Què significa la paraula llatina pinxit (o bé les seves abreviacions com pinx., pxt.) que es pot llegir al costat de la signatura d’una obra d’art sobretot de l’edat mitjana i el Renaixement?
Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals, 100 llatinismes més vius que mai
(Valls: Cossetània, 2014), pàg. cxxxix
Comentaris recents
esmarrit -ida
Home, sí, són germans, no? Poder la diferència ...
esmarrit -ida
Hi ha alguna relació amb el mot italià smarri...
fer malícia una cosa
Nosaltres diem MALÍCCIA, i així...
fer l’esqueta
fer la llesca https://rodamots.cat/fer-la-llesca/...
fer l’esqueta
D'on ve la paraula 'esqueta'? Ara potser dic una b...