Definició
Aquell que s’acaba de casar o que fa poc temps que s’ha casat.
Demà tornen d’Itàlia els novençans, a veure què conten.
Etimologia
Probablement d’un encreuament de nou, novell amb jovençà, que a banda de ‘jove’ també pot voler dir ‘casat de poc’. «Novençà en el sentit de ‘casat de poc’ i novençanatge ‘estat del casat de nou’ són vivaços en el País Valencià, i Alcover-Moll registren el primer a Tortosa, Camp de Tarragona i el Pla d’Urgell» (J. Coromines).
Usos
Ja sabeu on para la vila de Bèlgida, perquè ja us n’he parlat algunes vegades; és a dir, rau a la banda nord del Benicadell i no gaire lluny de les seues faldes vestides de pinedes i flairoses herbes. Doncs bé: allí vivia un jove matrimoni novençà, Andreu i Vicenta-Maria, que habitaven una caseta al capdamunt del poble, per més senyes a un costat de la plaça del Palau. Feia molt poc de temps que s’havien casat, i, amb penes i treballs, començaven a endegar la seua modesta propietat.
Enric Valor, «El darrer consell», dins Rondalles valencianes 8 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999), pàg. 69Acudeix al balcó i, per un badall de la ventalla, veu un cotxe luxosíssim, amb dos elegants aurigues en el pescant i quatre cavalls blancs enganxats. I en aquell moment, la parella de novençans que pujaven al carruatge. I el rebombori: «Adéu, adéu! Visquen els novençans!» Trac-trac, arrancaren els cavalls, i el cotxe prompte va desaparéixer de la seua vista, que abastava ben poc espai.
Enric Valor, «La mestra i el manyà», dins Rondalles valencianes 4 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999), pàg. 143
Tema de la setmana
Enric Valor