Com bé diu Teresa Pàmies al seu llibre [L’art d’envellir], fer-se vell tampoc és garantia segura de tornar-se més savi: la vellesa potencia algunes característiques i altres les deixa de banda. Ho cantava Brassens: «Qu’on ait vingt ans, qu’on soit grand père, quand on est con, on est con». Que, traduït, ve a dir que si ets un torracollons sense dos dits de front, els anys no modificaran ni un mil·límetre tan lamentable condició. És probable que fins i tot l’agreugin…

Imma Monsó, «De romanços, res» (El País [Quadern—Catalunya], 21 de març del 2002)

Avui, al marge del seu significat filosòfic, la paraula fenomen ja només expressa una habilitat sobresortint i positiva. Ningú, amb dos dits de front, gosaria dir que Hitler i Stalin van ser uns fenòmens. Per sort, els fenòmens ho són en els camps de l’esport, de les arts i de les ciències.

Jesús Tuson, Històries naturals de la paraula (Barcelona: Empúries, 1998)