Definició
Ser absurda, inexplicable alguna cosa.
El que proposen no té cap ni centener; no crec que solucionéssim res.
També s’usa la forma sense cap ni centener.
En la seva carta exposa unes qüestions sense cap ni centener, totalment al marge de l’assumpte tractat.
Origen de l’expressió
L’origen d’aquesta expressió el trobem en la indústria tèxtil; el centener (de centè, del llatí centenus, el que fa cent) és el ‘fil resistent, cordill, corda o veta que es passa entre les espires d’una troca, els fils d’un ordit, etc., per mantenir-los en ordre convenient evitant que s’embullin’ (DIEC). Una madeixa sense cap ni centener, doncs, és difícil de debanar, generalment s’embulla i es fa malbé (GEC).
Usos
La mare de Llúcia sens dubte havia entrevist alguna cosa nova en el capteniment somiós i absent de la seua filla, havia observat dissimuladament i havia arribat a una encertada conclusió. Cabia fins i tot que hagués aconseguit una confidència de la noia. Siga com siga, dona de seny, degué pensar que, amb aquella profunda diferència social i fins aquell desaparellament d’edats, un amor tal —i en plena adolescència!— no tenia cap ni centener ni era camí cap a la felicitat de la seua filla, sinó devers la seua tristesa i la seua dissort.
Enric Valor, Sense la terra promesa (València: Prometeo, 1980)Sobre la primera d’aquestes línies poca cosa diré més enllà de lamentar un cert desmanegament estilístic que potser amb alguna nova redacció s’hauria pogut evitar. En la segona, però, és on al meu parer s’acumulen els despropòsits més greus, ja que s’hi barregen sense cap ni centener les angoixes creatives de l’escriptor davant del full en blanc, la fascinació per una noieta francesa rescatada d’una tempesta a la Costa Brava, el robatori en el Museu d’Història de Catalunya d’unes cartes del comte i la patètica persecució per mar i muntanya d’un amant furiós i abandonat per Oleguer.
Joan Josep Isern, «L’últim comte del Pallars» (Avui, 20 de desembre del 2007)
Tema de la setmana
Seguint el fil de les paraules i expressions amb cap de la setmana passada, aquesta la dediquem a allò que no té cap (ni centener), és a dir, que no té solta, no té sentit o és absurd. L’expressió d’avui, a més a més, és un suggeriment de Josep M. Ribaudí i Martí, d’Igualada, que ens aclareix: «Fins on sé, el cap d’una troca és un dels principis del fil i el centener un tros de fil que lliga la troca perquè no s’embulli.»