Definició
Ser impetuós; no aturar-se davant cap obstacle.
Quan comença a queixar-se no té aturador, tot ho troba malament. En qüestió de la beguda, ni l’un ni l’altre no tenien aturador. La irrupció de la robòtica no té aturador.
Només s’usa amb éssers animats i noms que denoten accions com a subjecte. També s’usa amb la forma sense aturador: Menja sense aturador.
«El foc té aturador; que l’aigua no»: ho diuen per significar que una tempestat d’aigua és més terrible que un incendi.
Etimologia d’aturador
D’aturar, del llatà vulgar attÅ«rare, probable alteració del clà ssic obtÅ«rare, ‘tapar; tancar’, d’on ‘barrar el pas; detenir’, amb el sufix -dor, del llatà -tor, -toris, que indica relació amb verbs (eixordador, coneixedor, esdevenidor…).
Usos
I ara et miro, et passo la mà pel rostre encarcarat, i veig llà grimes escorrent-se per les teves galtes, i sé que saps que sóc jo, la teva filla, la Carme, i, dispensa’m, però he de sortir al corredor a descarregar la tristesa que em colpeix veient-te presonera d’aquest cos que en un altre temps no coneixia aturador.
Julià de Jòdar, L’home que va estimar Natà lia Vidal (Barcelona: Edicions 62, 2003)El papà m’havia explicat amb llà grimes als ulls que no havia pogut estar per mi, que la mamà havia dit o tu o jo, i que no volia ni que em veiés. I, com ja m’havia dit altres vegades, ell preferia que fos aixÃ, que no em veiés a mi, perquè aleshores no hauria resistit deixar-me allà amb ella. M’ho havia dit tantes vegades i m’havia demanat perdó tantes vegades que, al final, un dia em va sortir un doll d’aigua de dintre, un glop que va pujar més amunt del coll i que no tenia aturador. I em vaig desfer en llà grimes i va ser quan em vaig abraçar a ell i li vaig dir que això no ho havia pogut fer mai amb la mamà . No sé per què me’n vaig enamorar, m’explicava ell, si no hi era tota, si no feia altra cosa que anar de festa en festa i d’amant en amant.
Blanca Busquets, La casa del silenci (Barcelona: Rosa dels Vents, 2013)
Tema de la setmana
Frases fetes amb ‘no tenir’