Atenció, si diem «els ulls» no estem responent de manera sincera a la pregunta que se’ns fa (¿En què et vas fixar quan em vas conèixer?). Però replicar, «mira, les teves natges em van semblar impressionants» ens obligaria a escoltar comentaris tòpics com «sempre penseu en el mateix», «suposo que això és tot el que t’interessa de mi» o «ara ja sé què li trobes a la meva germana».

Francesc Orteu, Dr. Soler: conflictes avançats de la parella (Barcelona: Quaderns Crema, 1997), pàg. 23

Per què no vas a la massatgista?, féu la Sílvia, t’enfortiràs la pell, això només ho salva una operació, la Merche repassava la mà suada damunt del ventre flàccid i ple de clivelles, hi relliscaven gotes que davallaven fins a esfilagarsar-se a les natges, aleshores les gotes de suor ja no eren gotes sinó petits rius, primíssims, que no s’aturaven fins al tou de la cama o al turmell, però qualsevol li diu a en Ramon, continuava la Merche, hem de pagar les lletres de la casa de Pineda, doncs, a mi la massatgista, digué la Sílvia, m’ha tret un bon tros de cel·lulitis…

Montserrat Roig, El temps de les cireres (Barcelona: Edicions 62, 1977)