Definició
Lloc on, amb finalitats culturals, hom guarda i exposa objectes pertanyents al món de l’art, de la ciència o de la tècnica.
Etimologia
Del llatí museum, i aquest, del grec mouseion [Μουσεῖον], ‘lloc consagrat a les Muses; biblioteca; museu’. En la mitologia grega, les muses són cadascuna de les nou divinitats del cant i de la dansa, venerades com a nimfes de les fonts. De la mateixa arrel provenen els mots músic (del grec mousikós [μουσικός] ‘que cultiva les Muses, les belles arts’) i mosaic.
Usos
Els músics tenen una gran capacitat de retenció auditiva; l’han practicada de menuts i qualsevol director d’orquestra se sap moltes simfonies de memòria, però ho veig una mica exagerat si ho comparem amb la literatura. Una cosa, però, em serveix d’aquesta idea: els pintors actuals, per exemple, saben molta pintura, se’n van als museus a veure la gran pintura universal; després, pinten el que els dóna la gana. Els músics, abans de fer qualsevol tonteria s’han estudiat Beethoven, Mozart, etc., però els escriptors no, sense saber res resulta que es pensen que ja poden ser el que vulguen.
Joan F. Mira entrevistat per Xulio Ricardo Trigo, «Si no és una obra d’art no és una bona novel·la» (El Temps, 25 de desembre del 1989)Fa pocs dies que el senyor André Morizet n’ha arribat d’aquell país de cafres. André Morizet ha arribat de Rússia i ens conta que estan organitzant exposicions, creen museus i fan música.
Salvador Dalí, «De la Rússia dels Soviets» (Renovació Social, núm. 1, Figueres, 26 de desembre del 1921), reproduïda a L’alliberament dels dits (Barcelona: Quaderns Crema, 1995)
Fins avui no s’havia conegut a Rússia la pintura impressionista francesa. D’aquest gran moviment pictòric cap museu en tenia obres. Avui baix el règim dels Soviets, enmig de la revolució i de la fam, a Rússia s’ha inaugurat un museu de pintura impressionista.
Tema de la setmana
Mots comuns derivats de mites grecs