L’Estat jacobí no farà mai cap concessió motu proprio a les llengües no oficials dels pobles que enclou. Les concessions en tal sentit, caldrà arrencar-les-hi, i això ha d’ésser a través d’una acció civil coordinada i lúcida. Altrament, renunciar a aquesta acció era tant com renunciar a la supervivència cultural de l’idioma.

, Nosaltres, els valencians (Barcelona: Edicions 62, 1962)

Només l’arquitectura, el disseny i la fotografia editen motu proprio, si bé sovint sota el camuflatge del llibre subvencionat. Territoris proclius a la novetat, a exercitar el poder del llibre objecte, a donar autonomia al món de la imatge i a inventar incentius per crear imatge i publicitar la pròpia pràctica artística.

Pilar Parcerisas, «De l’art i la lectura» (Avui, 23 d’abril del 2005)