mossèn m

Definició

El DIEC recull el sentit actual de mossèn:

1  Tractament donat als clergues catòlics. Mossèn Costa i Llobera.

2  Sacerdot catòlic. He vist passar un mossèn amb sotana.

Però antigament també era el tractament que hom donava als cavallers, als ciutadans o burgesos honrats i a altres membres de la mà major.

Etimologia

Del català antic mossènyer (mon sènyer, mon senyor).

Usos

  • Aquí feneix lo llibre del valerós e estrenu cavaller Tirant lo Blanc, príncep e cèsar de l’imperi grec de Contestinoble, lo qual fon traduït d’anglès en llengua portuguesa, e aprés en vulgar llengua valenciana, per lo magnífic e virtuós cavaller mossèn Joanot Martorell, lo qual, per mort sua, no en pogué acabar de traduir sinó les tres parts. La quarta part, que és la fi del llibre, és estada traduïda, a pregàries de la noble senyora dona Isabel de Llorís, per lo magnífic cavaller mossèn Martí Joan de Galba, al qual Nostre Senyor Jesucrist, per la sua immensa bondat, vulla donar, en premi de sos treballs, la glòria del paradís, i si defalt hi serà trobat, vol sia atribuït a la sua ignorància.

    Epíleg de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, edició de Martí de Riquer (Barcelona: Seix Barral, 1970)
  • Una vegada mossèn Bou, rector de Torelló, el vicari de mossèn Bou i mossèn Miquel jugaren al tresillo gairebé sense parar durant tres dies seguits. Al matí anaven a dir missa corrents i tornaven de seguida a la camilla. Dita la missa, pràcticament ja no es movien de la cadira. La majordona de mossèn Bou els servia una xicra de xocolata per esmorzar, que bevien amb una esgarrapada; després, per dinar, els presentava una fotesa, que menjaven sobre la marxa; feien un berenar sopar per fer-ne més via. Després d’una incomptable quantitat de codillos i de solos hagueren de plegar per cansament; es dispersaren esgotats, morts de son, esllomats de fatiga.

    Josep Pla, Un senyor de Barcelona, dins Tres senyors (Barcelona: Destino, 1971), pàg. 76

Tema de la setmana

Tractaments

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “mossèn”

  1. Joan-Marc Passada — Barcelona

    La paraula mossèn la remeteu al mot, qualificat de “català antic”, mossènyer.

    Aquest mot, si bé és cert que en certa part del domini és “antiga”, en canvi, és ben viu, almenys, a Eivissa, on és paraula estàndard per a qualificar els sacerdots parroquials. Tant és així que “mossén” no s’empra.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

l’amoclergue