Definició
Es diu quan trona molt i no arriba a ploure, o quan es fa molt de soroll o preparatiu i no es fa res de profit.
Sempre se’l veu atrafegat i mai no resol cap afer. Fa molta fressa i poca endreça.
Promet moltes coses; però al capdavall molta fressa i poca endreça, perquè no en compleix cap.
Etimologia
fressa — Derivat postverbal de fressar (del sentit de ‘refrec’ es passà al de ‘remor’ resultant), d’un llatí vulgar frictiare, ‘refregar’, derivat de fricare, ‘fregar’, que primer significà ‘pondre els ous fregant el ventre a la sorra’ (d’on fresar en el sentit de ‘pondre els peixos o els amfibis’) i passà a ‘rastre d’ous, d’excrements o altres senyals’.
Usos
Ja tornem a ésser a l’estiu. Aquest matí, el vent ha estat gregal; a la tarda, garbí. És l’oscil·lació normal.
, 1 de juny de 1919, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)
El garbí és un vent africà, turbulent, ratxós, humit, tèrbol, molta fressa i poca endreça. El gregal és un vent més acadèmic. Ha passat per Grècia i per Itàlia i ha tocat, abans d’arribar ací, formes divines —per mi tan llunyanes. Arriba de la mar, seguit i entenimentat.Els catalans tenim un gran domini de l’art de la queixa. Ens queixem de tot i més: dels polítics, dels empresaris, dels mitjans de comunicació, de les companyies de serveis, dels veïns, de la feina, de la família… Però després no sabem treure cap profit de tanta queixa, a part del fet que permet desfogar-se atacant tot allò que no ens agrada. És allò de «molta fressa i poca endreça». I és que els catalans també hem demostrat una gran apatia quan es tracta de fer un pas més enllà de la queixa per passar a la reclamació.
Teia Bastons, «Molta fressa i poca endreça» (El Punt, 14 d’abril del 2010)
Tema de la setmana
Refranys. Demà és el Dia Pla (117 aniversari del naixement de Josep Pla)