Definició
1 Qualitat de mitjà.
2 Persona mediocre.
Com a narrador no passa d’ésser una mitjania.
3 Terme mitjà entre dos extrems.
La torre és a la mitjania entre el meu poble i el seu.
Una meitat a la mitjania de l’any, i l’altra a la darreria.
Usos
Li repugna [al caràcter català] enlairar els homes i tendeix, en canvi, a fer arrelar institucions. Això fa que Catalunya sigui la terra de la mitjania: ni grans personalitats brillants ni gaires de completament negades.
Jordi Solé-Tura, Catalanisme i revolució burgesa. La síntesi de Prat de la Riba (Barcelona: Edicions 62, 1967), pàg. 137[10 de gener de 1956] Per regla general, els escriptors dolents, i els escriptors mitjans, odien el crític perquè els denuncia en llur incapacitat o en llur mitjania, o simplement perquè prefereix silenciar-los quan fa recompte de valors.
Joan Fuster, Indagacions possibles (Palma: Moll, 1958), pàg. 31