Definició
Encenedor.
Encengué un cigarret i deixà el paquet i la mistera en la taula.
Etimologia
Usos
El constructor recolzà el seu cos ventrut sobre una columna verd maragda i es tragué, d’una butxaca de la camisa de quadres, un havà . Se’l mirà com sense ganes, en mossegà l’extrem rom i n’escopà el mos, que caigué sobre l’aigua tèrbola d’un bassiol i hi quedà surant. D’una butxaca dels vaquers va extreure una mistera de plà stic, féu una flama, la conduà a la punta de l’havà .
Manuel Baixauli, L’home manuscrit (Palma: Moll, 2007), pà g. 187Hi ha persones que no necessiten res per ser felices, que fan la vida als altres còmoda i agradable, i que el motor del cor els gasta menys combustible que una mistera. Conxa era aixÃ, sense cap complicació, sense cap aspiració concreta, potser amb la il·lusió incerta de la pròxima arribada dels néts, on ella seria, i d’això ningú no en dubtava, una à via exemplar.
Martà DomÃnguez, L’assassà que estimava els llibres (Barcelona: Proa, 2017)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors de RodaMots. El d’avui el va proposar Carles Rocher, de Vilallonga de la Safor, el dia que vam enviar el mot misto.
La mistera és l’encenedor clà ssic per a encendre cigarros, que fa una flama. L’encenedor aquell antic amb una metxa grossa de color groc no és una mistera. Els encenedors de cuina, eixos de quars que fan una espurna i encenen el gas, tampoc són una mistera. Les misteres són encenedors que fan flama, com els mistos, i s’usen per a encendre cigarros i també altres coses, com ara un ciri.
Una mistera és també una butxaqueta xicoteta que és interior a la butxaca gran d’una jaqueta i que s’usa (o s’usava) per a guardar l’encenedor o la capseta de mistos. La butxaqueta xicoteta dels pantalons s’anomena rellotgera.
Una mistera és també una fà brica de mistos. A Alcoi en va haver una durant bastant temps. S’anomenava aixÃ: La Mistera.
El Mercat Municipal de Muro es diu “La Mistera”
https://www.facebook.com/pages/category/Shopping—Retail/Mercat-La-Mistera-308226802905854/
Efectivament, pensava amb la Mistera, amb majúscula, d’Alcoi. En tancar, a finals dels seixanta, van ficar-hi una escoleta infantil i hi vaig anar. VivÃem a les cases dels salesians, molt a prop.