Definició
Éssers fantàstics, molt diminuts, però capaços d’enllestir molta feina. Expliquen que el seu propietari els guarda en un canut d’agulles i, quan li convé, els fa sortir per manar-los feina.
També: manairons, menairons (Pallars, Andorra, Alt Urgell); a l’Alta Ribaborça en diuen diablorins i, en altres indrets meridionals, més allunyats del Pirineu, són coneguts per femilians.
Usos
Lluny de constituir una espècie estranya, exclusiva del Pirineu, els minairons formen part d’una gran família de follets diminuts que viuen i treballen als boscos dels contes de fades europeus. Els il·lustradors de contes —recordo especialment Apel·les Mestres— solen dibuixar-los vora els bolets, els quals al costat dels nans semblen immensos. Alguns antropòlegs opinen que l’afinitat entre bolet i gnom és una relació de causa-efecte. Josep M. Fericgla, en un suggerent estudi titulat El bolet i la gènesi de les cultures, arriba a la conclusió que els minairons són fruit dels estats d’al·lucinació causats per la ingestió d’un determinat bolet al·lucinògen, l’Amanita muscaria.
Pep Coll, «Minairons», dins Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 1991), pàg. 98
Tema de la setmana
Éssers mítics i fantàstics. Si voleu saber-ne més, sobre els minairons, continueu llegint el que en diu Pep Coll al primer enllaç.