Definició
Numeral imaginari amb el qual s’expressa la idea de ‘gran quantitat’ (invariable).
Ja li ho he dit milanta vegades i no em fa gens de cas. Què vols que hi faça jo?
Tots trobaven milanta raons per a no treballar.
Etimologia
De mil amb la terminació de cinquanta, seixanta… És un mot que compartim amb l’occità.
Usos
Dins la sala s’encengué una flama blava i, al moment, es va sentir un tro esgarrifador. Després tot restà en silenci. I allí ja no se’n cantà ni gall ni gallina, ni alenà res en tota la santa nit, ni en l’altra ni en l’altra, ni en milanta nits que haguessen vingut. Allò va desaparéixer i s’acabà per sempre.
Enric Valor, «Els guants de la felicitat», dins Rondalles valencianes 2 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)Era el primer any que anava al cementeri amb les amigues. Fins ara sempre havia anat amb el pare i, mentre passejaven entre les casetes i les tombes, ell li havia anat explicant la vida dels avantpassats i les anècdotes de gent del poble que ja era morta. «Mira, Miquel Sorlí, el tio Quelo de la Mel. Eixe home tenia unes mans d’or amb les abelles». «Ah, i ací està la tia Amparito la Caragola, una dona menuda, però més forta que milanta homes. Tota sola hagué de criar set fills, que l’home es va morir d’un còlic miserere».
Raquel Ricart, «Coixim-coixam» (Quadern d’El País, edició de València, 17 de novembre del 2011)
Tema de la setmana
Mots miscel·lanis
Jo recorde l’ús del sintagma “milanta mil” per expressar una gran quantitat de coses. Una quantitat infinita, inacabable.
Sempre té milanta mil coses que fer, per exemple.
Això és telepatia… Estava jo pensant com traduir el terme castellà “tropecientos”…
A casa dèiem mixanta.
És que ho dèiem malament o és un modisme que hi ha a més llocs?
La mare és de la comarca de la Segarra, com ho eren els seus pares i tots els avantpassats. En sabeu res?
Veig poca diferència entre un error i una variant dialectal. La variant dialectal és un error que es consolida. Tot i que en alguns casos pot ser al revés, que la variant dialectal sigui la més propera a l’etimologia (com els milhòmens del català occidental)
A casa també es deia mixanta.
Voldria comentar que per dir “molt” em falta encara una paraula. Fort. Ho he sentit sempre que sigui advervi acompanyant a verb. S’inflen fort, pica fort…