Definició
Molt content, trempat, eixerit, etc.
També: trempat com un gínjol, més eixerit que un gínjol (o que un pèsol)
El gínjol és el fruit del ginjoler (Ziziphus jujuba).
D’ençà que va superar la depressió està eixerit com un gínjol, torna a ser el d’abans.
Etimologia de gínjol
Del llatí vulgar zizulu o djinzulu, variants del llatí ziziphum, i aquest, del grec zízyphon, mateix significat, amb influx de noms de plantes semblants, com grèvol (llatí acrifulum) i ginebre (llatí jiniperus).
Usos
Explicava Joan Genovés, en una conferència que va impartir la setmana passada a l’IVAM [Institut Valencià d’Art Modern], que la primera vegada que va exposar a Londres a la galeria Malborough, Francis Bacon va adquirir un dels seus quadres. Genovés es va veure una mica forçat a preguntar-li què hi havia descobert. Bacon va contestar: has aconseguit pintar la multitud, i jo no he pogut mai. Convindreu que és una gran resposta. I que Genovés ja podia estar més alegre que un gínjol! Però és ben cert: Genovés és el pintor de la multitud, un dels qui més bé ha sabut concretar l’home-massa, la seua dramàtica inexpressivitat, tant des del punt de vista de crítica social com d’allò que s’ha anomenat realisme polític.
Martí Domínguez, «Signe Genovés» (El País [Quadern—Comunitat Valenciana], 4 de març del 2004)El rei se sentia feliç, envoltat de tanta aigua salada. El seu castell gairebé semblava una illa. I cada dia, fos hivern o estiu, l’Ermengol es donava un bany i sortia de l’aigua més content que un gínjol.
Maria Carme Roca, Ermengol el Salat (Barcelona: Edebé, 2002), pàg. 32
—Ah! No hi ha res com l’aigua de mar!
Tema de la setmana
Comparacions
Enllaços
L’escreix
Temes i etiquetes
4 comentaris a “més content que un gínjol”
Deixa un comentari
A Italia es feia un xarop amb gínjols el “brodo di giuggiole” (brou de gínjols). D’aqui ve l’expressió “andare in brodo de giuggiole” dita de qui manifestava una gran felicitat derivada dels efectes del producte.
Hi trobo una gran afinitat amb la nostra “estar més content que un gínjol” i s’explicaria per la gran relació que hi havia abans amb Itàlia.
https://it.wikipedia.org/wiki/Brodo_di_giuggiole
Aquesta expressió també l’utilitzem a Ponent. Jo sóc d’Alcarràs comarca del Segrià. Però també s’utilitza a molts pobles de la Franja, com per exemple Fraga, comarca del Baix Cinca (Osca), on hi tinc família.
A casa meva tenim un ginjoler, per això estic intrigada amb l’expressió. Em van dir que es diu perquè quan el gínjol és madur, a la part de baix s’hi veu una mena de marca en forma de rialla. Però no és cert.
Ahir vàreig tindre per segona vegada una ombra d’ictus, acudiren a casa una unitat del Servei Mèdic i una ambulància.
Després de reconeixe’m, la doctora va demanar que em portessin a l’hospital, va refusar que em baixessin amb la cadira de rodes, va reclamar la llitera i que em baixessin per l’escala, al no haver espai en l’ascensor.
A l’incorporar-me els sanitaris, vaig reaccionar i la doctora em preguntà com em trobava? Hi vaig contestar “Estic com un gínjol”.
Lo que trobo estrany, és que utilitzés aquest mot, que no tinc en el vocabulari habitual i també sorprengué als presents. Fou una expressió per dir que em trobava bé, d’una forma espontània.
Els meus orígens per part de la mare són de la província de Lleida, del Pla d’Urgell i de la Noguera, no recordo que els hi hagués sentit a dir.
Consultat el Diccionari he trobat aquesta entrada, que dona llum a la meva expressió. El meu dubte és d’on em va sortit, si d’un record dels avis, o del subconscient de l’ADN?