Definició
Nom que es donava, al PaÃs Valencià , durant la guerra de Successió del segle XVIII, als partidaris del rei arxiduc Carles III.
Etimologia
Segons Coromines, prové de maula, ‘artifici enganyós’, de miolar o maular, ‘mot imitatiu de la veu del gat’, «provinent de la idea del gat astut i traïdorenc […], vist el nom sarcà stic de maulets que aplicaren els botiflers als nostres patriotes».
Usos
El 19 d’abril del 1708, el castell d’Alacant era lliurat als borbònics, i per fi Felip V no tenia cap resistència militar en tot el territori valencià . La conquista va resultar definitiva, a pesar de les partides de maulets que encara van lluitar algun temps. Poc més endavant, el 1710, els aliats van aconseguir nous èxits transitoris a Aragó i a Castella, i la restauració dels furs aragonesos (abolits també abans per Felip V) va alimentar algunes esperances al Regne de València.
Joan F. Mira, Almansa 1707: després de la batalla (Alzira: Bromera, 2006), pà g. 98
Tema de la setmana
Mots trets del llibre de Joan F. Mira, Almansa 1707. Després de la batalla. Avui fa 300 anys de la batalla d’Almansa
un gran treball . Superb!! Feicitacions